Cada somni té un significat: els meus sempre quadren amb la realitat. De la majoria me'n recordo al obrir els ulls. Però alguns al cap d'una estona se m'obliden.
Les nits per a mi es transformen en aventures, ja que cada nit tinc més d'un somni. Sempre tinc més d'un per explicar, però n'hi ha un que me'n recordo com si fos el palmell de la meva mà.
Després d'un dia a l'institut i després d'un esgotament, vaig anar a dormir. Havia sopat ràpid per poder anar a dormir d'hora. Estava cansada i només al tancar els ulls em vaig adormir a l'instant. Era increïble, ja que no havia tingut temps de fer el primer badall.
A cap d'una estona, la primera imatge se'm va aparèixer. Era a l'escola fent classe. Tocava matemàtiques i com sempre el professor treia algun alumne a la pissarra perquè fes els deures. Aquell dia em tocava a mi, ja que ho feia per ordre de llista. Però el professor va cridar el que anava darrere meu. I jo quan sortia? És que se n'havia oblidat de mi?
Em vaig queixar, però semblava que feia com si no em sentís. Fins i tot em vaig aixecar per si així em faria més cas, però passava de mi. Era molt estrany. Ningú havia aixecat els caps de les llibretes ni per mirar-me. Espantada vaig preguntar al de davant què passava, no em va respondre. Devia estar cabrejat amb algú. Em vaig calmar i vaig continuar escrivint com si no hagués passat res.
Algú va trucar a la porta. Era la cap d'estudis que venia a parlar amb el tutor (professor de matemàtiques). De fet no tenia molt bona cara, més ben dit feia cara de pomes agres.
Al tancar la porta el tutor es va adreçar cap a nosaltres amb mala cara. Va obrir la boca i va començar a disparar paraules sense parar.
-La cap d'estudis m'ha informat d'una cosa molt greu -deia ell, deixant un temps en silenci per després continuar- una alumna d'aquest centre ha tingut una desgràcia, ja que el dissabte passat va tenir un accident.
Va deixar-nos reflexionant i va continuar.
-La van portar a l'hospital de seguida, però al cap d'una estona va morir. Tots vam quedar-nos pàlits. Em sabia greu per ella, tot i que encara no ens havia dit el seu nom. Després d'una pausa ens va dir:
-La noia és de ...la... -els seus nervis no el deixaven dir res- és d'aquesta classe-va dir.
No m'ho podia creure. Ens estava prenent el pèl? Però si aquell dia hi érem totes, per què deia allò? Vaig voler opinar.
-Com vols que sigui de la nostra classe, almenys veus alguna que no hi sigui?
Tothom va mirar-me, de fet estava preocupada per si havia dit alguna cosa dolenta, però el tutor no va contestar. Se'm va quedar mirant amb una cara com si s'hagués de morir.
El del davant es va girar, va tombar-se a la meva taula i es va posar a plorar. Vaig intentar tranquil.litzar-lo. Havia sigut capaç de ficar-se a plorar i tot seguit d'ell se'n van afegir uns quants. No entenia res. Després d'una llarga estona vam sortir al pati. Aquell dia semblava que molta gent ni em deia "hola", cosa que sempre feien. Vaig començar a entendre-ho tot. La noia de l'accident, la gent que no em feia cas, la classe plorant... ara ja era fàcil d'entendre-ho. La noia era jo. Em vaig posar histèrica. Ja era massa tard. Abans que em despertés d'un bot una última imatge se'm va aparèixer. Era el company que s'asseia davant meu, que semblava que va ser l'únic que em va poder veure. Encara que em mogués ell em seguia amb la vista.
Vaig obrir els ulls. Estava suada i confusa. El primer que volia fer era abraçar tothom.
Alguns somnis t'ajuden a pensar més en les coses: adonar-te'n de lo important que és tot.
Sort que els somnis només són somnis. Perquè aquest somni m'ha fet veure el que és important i lo bé que estic amb els que m'envolten.
Iris Sigüenza, 2C ESO, IES Cendrassos
Entrades
