Redacció d'Ona Vilar, seleccionada per participar en el concurs de redacció de la COCA-COLA

Cada matí la veïna del costat em crida: "Jaaack", jo m'estiro, m'arronso i de seguida vaig cap a can Roc, on viu la meva veïna.
Quan arribo a casa seva després d'haver-me cridat, m'amanyago per les seves cames volguent-li dir que em posi menjar, però és clar, com que no puc parlar faig el meu soroll: Miau, miau...
Ella m'entèn perfectament: em dóna menjar, "pinso", i una mica d'aigua "font vella". Sempre m'ho acabo tot, no em deixo mai ni una simple engruna. És que està tan bo...
Després la veïna sempre em neteja a dintre d'una banyera feta especialment per mi, i de seguida m'asseca embolicant-me amb una tovallola suau, de color roja i em posa al cim del sofà, al costat de l'estufa. Sempre vaig ben net!
Durant el dia torno cap a casa meva, al cim d'unes "bal.les" de palla i a dormir. Jo sempre acostumo a dormir de dia, però després de nit estic despert. És quan la veïna dorm, aleshores ja no puc anar a casa seva, me'n vaig a fer una volta pel poble i em trobo els col.legues de "tota la vida". N'hi ha de blancs, negres, marrons, grisos i un únic taronja, que sóc jo!
La nit sempre em passa molt ràpid.
I l'endemà, tornem-hi!
Ona Vilar, 2C ESO, IES Cendrassos.