Bon Nadal !

Desitjo que passeu unes Bones Festes de Nadal i que tingueu un feliç any 2009! Durant aquestes vacances, descanseu, feu els deures que toca i disfruteu de les festes! Fins al 8 de gener!!! Bon Nadal !!!
Irene Muñoz

El pelegrí de Tossa, per Núria Calzas (1AESO, IES Cendrassos, Figueres)

Fa uns cinc-cents anys, Tossa de Mar era un poblet petit i tranquil. Estava envoltat de muntanyes per tots costats menys per la part del mar.
Molt poques vegades la gent de Tossa viatjava a altres pobles molt llunyans i no hi havia carreteres i el camí s'havia de fer per la muntanya o bé pel mar, i era molt llarg. Un dia, va arribar un vaixell gros que venia d'un país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies, els marineres van baixar a terra i van instal.lar-se en unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels mariners que estava malalt i tenia febre va morir el dia següent. De mica en mica la gent del poble va anar-se posant malalta i tots es van morir al cap de pocs dies. La malaltia era una epidèmia de pesta, una malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps. Una dona del poble tenia por d'agafar la malaltia i va marxar al mas de Can Serra, es va trobar un noi i aquell noi li va dir que tornés a Tossa i que els hi digués a la gent del poble que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin el Sant de l'església que estava a un raconet i aquell noi també li va dir que amb la gent del poble anessin a l'ermita més a prop del Sant que estés fora del terme de Tossa. La direcció que havien de seguir per anar a l'ermita els indicaria un xai que havien de penjar a la torre més alta de la vila vella.
Així ho varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que indicaria la posta de Sol. I la direcció era cap a l'oest i es van trobar l'ermità de Sant Sebastià que estpa a Santa Coloma de Farners. Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al Sant. Pocs dies després l'epidèmia va anar desapareixent. El poble, molt content, considerà que havia estat obra del Sant i com a senyal d'agraïment decidiren que cada any enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més tornés la terrible malaltia.

Els músics de l'infern, per Àgueda de Lope (1AESO, IES Cendrassos)

Una vegada, els pabordes de Sant Antoni volien llogar una orquestra per la festa, però no en trobaven cap. Llavors, un d'ells digué:
-Jo portaré orquestra malgrat l'hagi d'anar a cercar a l'infern.
I se n'anà decidit per feina. Tot seguit trobà un home un xic estrany que li preguntà on anava, tan cremat i ell li respongué:
-A cercar músics.
I l'altre li respongué:
-Això és ben fàcil, jo us els proporcionaré.
Allí mateix convingueren el preu i feren el tracte. Però els músics arribaren tard a l'ofici, que es va haver de celebrar sense música. No obstant això, a les sardanes tots hi acudiren. Quan el paborde els demanà que toquessin el "Contrapàs de la Passió", s'hi van negar rotundament. Davant d'aquella sortida sense to, els presents s'adonaren llavors que tots els músics tenien peus de pinya i una cua negra que els sortia d'entre les cames.
-Ave Maria Puríssima!
Cridà tothom esglaiat. Tan bon punt sentiren els músics aquesta frase, fugiren com esperitats. Qui els hi havia de dir, a aquelles bones gents, que tindrien per la seva festa una orquestra de dimonis!
D'aquí bé la dita: A Anglès el diable hi és. A la Callera, el diable hi era. A Sant Julià, el diable hi va passar.

El rei i la velleta, per Eric Iván Urey (1A ESO, IES Cendrassos)

El rei Pere era molt temut per tothom i no desconeixia que el seu poble l'odiava, encara que ho dissimulés. Una nit de tornada al palau, va sentir una velleta que feia les seves oracions i resava un parenostre perquè donés al rei força anys de vida. L'endemà, el rei li preguntà a la velleta per què resava per la serva vida mentre l'altra gent l'odiava i desitjava la seva mort. La dona li va dir que ella vetllava pel rei per por que el rei que vingués després d'ell no fos pitjor. El rei va respectar la manera de pensar de la dona i li féu passar una pensió mentre visqués, perquè continués resant per ell, encara que fos per por d'un altre de pitjor

Sant Jordi (versió moderna), per Pau Pagès (1B ESO, IES Cendrassos)

Diuen que fa un temps (o al futur, qui sap), un científic que vivia en una gran ciutat va crear un robot, un robot grandiós. El científic estava molt content de ser l'inventor d'aquella meravella que anava més ràpid que la llum, nedava més ràpid que qualsevol peix, volava més de pressa que un avió i treia foc i àcid per la boca; però no tot va anar tan bé com creia. Un dia, prenent cafè, se li va volcar la tassa i tot el cafè va caure per sobre del robot, que va tenir un curtcircuit, i es va espatllar tornant-se dolent i malvat, i es va escapar de casa del científic, amagant-se en una vella fàbrica dalt d'un turó, on hi havia ferralla de sobre per alimentar-se.
Però un dia, la ferralla es va acabar i va començar a atacar i robar tot tipus d'electrodomèstics i altres coses que portessin metalls: des de neveres fins a televisions; va morir molta gent, perquè sense aquells aparells no podien viure.
La gent estava horroritzada, així que el president del país va decidir que farien un sorteig i a qui li toqués hauria de donar tots els metalls que tingués al robot. Així van anar pasant els dies fins que li va tocar a la filla del president, que portava un clau de titani al genoll perquè havia tingut un accident de cotxe, i quan el robot se'l mengés, ella moriria.
La pobra princesa va pujar el turó mig plorant; quan va arribar a dalt, el robot va sortir disposat a menjar tot el que pogués, i quan va anar a menkar-se'l d'entre uns matolls en va sortir un home a sobre d'una moto i amb una motoserra a la mà, que va desafiar a mort al robot; es deia Sant Jordi; aleshores va començar una lluita molt aferrissada, però Sant Jordi va vèncer tallant-lo pel mig amb la motosserra. De l'oli que va sortir del robot mort se'n va fer una tele de plasma gegant que Sant Jordi li va oferir a la filla del president. I al cap d'uns dies es van casar.

Redaccions basades en llegendes

Una vegada més publiquem més redaccions vostres en aquest bloc. Aquest cop, les redaccions dels alumnes de primer d'ESO han estat basades en llegendes. La majoria de vosaltres heu cercat llegendes, algunes poc conegudes, i us heu informat bé. Ara, donem a conèixer algunes de les vostres "llegendes".

Irene Muñoz Pairet

Autoretrat d'Ivan Armet (2CESO, IES Cendrassos)

Sóc alt. Tinc els cabells de color negre i sempre els porto de punta. Els ulls els tinc de color verd fosc. Tinc molts amics.
M'agrada molt escoltar música del tipus màquina i rap. M'agrada anar en bici fent salts per les muntanyes i els circuits. Amb la bici sempre vaig amb un amic o amb el meu cosí.
Sóc graciós i bromista, perquè sempre estic gastant bromes i també sóc una mica gamberro.
També m'agrada molt jugar amb la play i la PSP (Playstation, portàtil...).
M'agrada molt estar sempre al carrer, amb els amics o amb la bici.
Espero aprovar el curs, però amb lo gandul que sóc no ho crec. De gran vull ser mecànic o tunejar cotxes, perquè m'agraden molt.

Autoretrat de Jihane Dahou (2CESO, IES Cendrassos)

Hola!

Jo sóc... la veritat és que no em sé definir molt bé. Per això serà millor començar pel físic. Tinc els cabells negres i els ulls marrons, les celles primes, les orelles petitetes i el nas gros, igual que la boca. Peso 40 kg i medeixo 1'62. Sóc una persona alegre i fidel. M'estimo molt i tinc molta confiança en mi mateixa. M'agrada expressar-me com sóc i no fingir. Un lloc on em sento molt segura, com si estigués protegida, és davant d'una càmara. M'encanta la roba, les sabates, els complements i el maquillatge i m'encantaria arribar a ser estilista, algun dia. Una de les meves grans passions és el ball. Mai se m'ha donat gaire bé estar-me quieta. Per això, quan estic ballant, jugo a futbol. Per vacances sempre acabo convencent els meus pares per anar on hi hagi ones per fer surf, però si no hi ha ones faig Windsurf, Skysurf, etc.
D'aquest curs només espero aprovar i que hi hagi més excursions que l'any passat. La veritat és que mai em conformo amb un suficient on un bé, però aquest cop sí, ja que el curs té pinta de ser molt difícil. Espero que la meva intuïció s'equivoqui perquè sinó ho tindré molt magre per aprovar i no és que no hi entengui, sinó que perquè no m'esforço del tot.

Autoretrat de Joina Canyet (1ESOB, IES Cendrassos)

Jo, físicament, no sóc alta ni baixa i sóc més aviat prima. Tinc els cabells de color ros fosc, una mica ondulats i força llargs. Els meus ulls són marrons, foscos,encara que a l'estiu se'm tornen més clars. M'agrada molt portar braçalets i algun collaret. Jo sóc simpàtica i alegre i força oberta a l'hora de fer amics. A les hores fora de classe, m'agrada molt jugar a bàsquet i entreno en un equip d'aquí Figueres: les Escolàpies. També faig música, toco el piano i faig solfeig. M'agrada molt cantar.
Els caps de setmana a vegades vaig amb bicicleta o quedo amb els amics i amigues per anar al cine o a fer una volta.
Jo encara no sé ben bé què voldré fer quan sigui gran, però m'agrada molt la roba i potser seré dissenyadora de moda.
Llegir m'agrada molt i sempre llegeixo llibres en català perquè m'és més fàcil.També m'agrada escriure, però fora d'hores de classe no ho faig gaire perquè mai trobo el moment.
A mi m'agrada força l'assignatura de català.

Autoretrat de Gustavo García (1BESO, IES Cendrassos)

Em dic Gustavo García Marquez i sóc d'origen Americà, més concretament de Bolivia, l'Amèrica del Sud. Sóc de pell morena i de cabell fosc. Sóc d'estatura mitjana entre els nois de la meva edat. Tant els meus ulls com els cabells són d'un negre molt bonic. Diuen que les orelles les tinc una mica grans i d'això a vegades se'n riuen.
Sóc un nen treballador i esportista; sóc una persona simpàtica i gens tímida, sobretot quan es tracta de fer amics. També sóc bastant educat quan parlo amb persones grans o més grans que jo. El meu mal geni a vegades em complica les situacions, per exemple sovint contesto de mala manera i això, encara que en la discussió tingui raó, al contestar la perdo.
Com abans ja he dit, sóc un noi molt esportista i per això les meves aficions estan relacionades amb l'esport. Les meves aficions són: jugar i practicar el futbol i anar amb "skate" o monopatí. Una altra afició és una que molta altra gent fa: connectar-me al "Messenger" i parlar amb els meus amics i amigues a través de l'ordinador.
El meu futur encara no l'he plantejat, inclus ni sé quina feina m'agradaria practicar o fer. Una cosa que sí que m'he plantejat és organitzar-me l'ESO a l'IES Cendrassos. Crec que el 1er m'anirà bé, espero, i les assignatures no les trobo gens pesades, els professors em cauen molt bé i m'agraden.

Autoretrat de Pau Pagès (1ESOB, IES Cendrassos)

Em dic Pau Pagès. A mi, em podreu reconèixer fàcilment: no sóc molt alt i sóc més aviat prim. Tinc el cabell curt i negre, els ulls marrons i la cara plena de pigues. Sempre porto la roba com més còmode possible:a l'estiu una samarreta curta no massa cridanera, xandall, pantalons curts i vaig perfecte. A l'hivern, tan tapat com puc (sóc un fredolic), samarreta llarga, jersei polar i jaqueta, uns texans o uns pantalons llargs, però encara tinc fred!
Em considero introvertit, però amb els meus amics no em costa gens xerrar-hi. Crec que sóc un d'aquells amics que els hi dius un secret i tenen la boca callada. També sóc tranquil i simpàtic, de vegades massa. El meu gran problema sempre serà que sóc bastant gandul.
La meva gran afició és el bàsquet, jugo a l'Adepaf Figueres; la veritat és que vaig començar a jugar-hi perquè els meus cosins en feien.
Fins l'any passat feia música, però la vaig deixar; també tocava la guitarra. També m'agrada molt jugar a les videoconsoles i llegir llibres de fantasia i sobretot, "manga".
El meu somni és convertir-me en jugador de bàsquet, encara que em serà molt difícil.

Autoretrat de Lena Barroso (1ESOA, IES Cendrassos)

Em dic Lena i tinc el cabell marró. Sóc d'estatura normal. Tinc els ulls marrons. Calço un 40 i tinc la pell molt blanca i el cabell llis (ara se m'està arrissant una mica).
Sóc bastant tímida però quan em coneixes bé sóc molt oberta. Quan estic nerviosa tartamudeixo, i si estic nerviosa i escric m'equivoco molt (com ara). És molt fàcil fer-me riure. La meva classe preferida és (crec jo que serà quan la faci) la del laboratori. Sóc insegura i desordenada, (a casa sóc desordenada), en canvi a l'escola, institut, (llocs de fora) m'agrada ser més ordenada. També sóc molt despistada.
En el meu temps lliure m'agrada fer moltes coses, però el que més sovint faig és:
anar a la piscina a nedar, escoltar música, cantar, ballar, tocar el piano, llegir i escriure històries.
De gran vull anar a les Olimpiades, i si hagués de triar una feina, m'agradaria (ups, se m'ha escorrigut) treballar de cantant,música, (o sigui, de tocar algun instrument) compositora, escriptora o poeta. (Però lo de poeta és lo de menys).
Llegeixo bastants llibres en català. Algun còmic també.

Les vostres redaccions

En aquest bloc, anirem penjant algunes de les vostres redaccions. De moment, per començar, hi publicarem alguns dels vostres autoretrats que heu escrit aquests dies i que els alumnes de 1ESO A i B ja teniu corregits.
Amb aquesta primera redacció, he vist com escriviu i les faltes d'ortografia que féu i també he conegut una mica quins són els vostres interessos.

Irene Muñoz

Comencem el curs 2008-2009 !

Benvolguts/des alumnes:

Avui comencem el curs 2008-2009. Durant tot aquest curs seré la vostra professora de llengua catalana i literatura a l'IES Cendrassos. Espero que aquest bloc sigui una bona eina de treball per a l'assignatura de llengua catalana. Tant els alumnes de 1ESO A i B com els de 2ESO C tindreu aquest espai, on podreu deixar els vostres comentaris i idees. En aquest indret, trobareu documents per ampliar qüestions que hàgim tractat a classe i també hi penjarem algunes redaccions de vosaltres. També hi deixaré notícies interessants relacionades amb la nostra assignatura. Per tant, us recomano que hi aneu entrant. De ben segur que per tots nosaltres serà un recurs ben profitós i enriquidor ! Bon curs a tots i totes !!!

Irene Muñoz i Pairet
Professora de llengua catalana i literatura a l'IES Cendrassos.
1ESO A i B i 2ESO C.

Rutes literàries

Aquest estiu, podem gaudir de la literatura i el paisatge si ens apuntem a una de les moltes rutes literàries que hi ha programades. Enguany, amb motiu de l'Any Rodoreda, Romanyà de la Selva ofereix una ruta que recorre aquells indrets de la població que van tenir relació amb l'escriptora de Sant Gervasi. A Romanyà, Rodoreda va viure els últims anys de la seva vida. Actualment, hi podem veure la seva casa (la de la imatge), batejada per ella mateixa com "El Senyal". En aquest habitatge, va viure amb la seva amiga Carme Manrubia. Més endavant, es féu construir un xalet al costat d'aquesta casa. En aquest municipi, va acabar "Mirall Trencat" i va escriure "Quanta, quanta guerra".

L'itinerari autoguiat consta de 12 punts/plafons indicatius dels llocs més relacionats amb Mercè Rodoreda: l’església, la rectoria, El Refugi i l’hostal, la casa El Senyal Vell i el jardí, el mirador de les Mirandes, la casa de Mercè Rodoreda, el dolmen la Cova d’en Daina i el cementiri. Existeix una publicació per fer l’itinerari. Vegeu EdicionsSelecció de textos a cura de : Mariàngela Vilallonga. Més informació: El Refugi. Ajuntament de Santa Cristina d’Aro: telèfon 972.83.70.10 i a/e cultura@santacristina.netLloc: El Refugi. Romanyà de la Selva

D'altra banda, a Barcelona, aquest estiu també podem seguir unes rutes literàries sobre Mercè Rodoreda. En conjunt, són tres: una recorre Sant Gervasi, on l'autora va viure la seva infantesa, l'altra, fa un repàs dels anys de la guerra civil i la postguerra a través de "La Plaça del Diamant" i, la darrera, visita el cor de Barcelona, l'eixample, per viure de ben a prop el seu entorn literari.

Us podeu informar al telèfon: 93 342 83 33 i a la pàgina web de l'Any Rodoreda. http://www.anyrodoreda.cat/rutes.html.

Què llegiu a l'estiu?

L'estiu és l'època millor de l'any per poder fer aquelles coses que durant el curs escolar no hem pogut fer per manca de temps. Com passeu l'estiu vosaltres? Hi ha tantes maneres de viure'l. I n' hi ha tantes d'interessants! La lectura, per exemple, n'és una d'elles. Encara que qui té afició per la lectura no espera únicament a l'estiu, no? Llegeix sempre!

Em podríeu què llegiu, ara?

Benvinguts/des al bloc!

Us dono la benvinguda al bloc! El meu objectiu és que a través d'aquest espai puguem comunicar-nos de manera fluïda: debatre les lectures de classe, donar la nostra opinió sobre diferents temes proposats, transmetre informació, ampliada, sobre diferents qüestions que hàgim treballat a classe, resoldre dubtes... Aquest bloc hauria de ser un complement del nostre treball setmanal a l'aula. Som-hi!
Irene Muñoz Pairet