El pelegrí de Tossa, per Núria Calzas (1AESO, IES Cendrassos, Figueres)

Fa uns cinc-cents anys, Tossa de Mar era un poblet petit i tranquil. Estava envoltat de muntanyes per tots costats menys per la part del mar.
Molt poques vegades la gent de Tossa viatjava a altres pobles molt llunyans i no hi havia carreteres i el camí s'havia de fer per la muntanya o bé pel mar, i era molt llarg. Un dia, va arribar un vaixell gros que venia d'un país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies, els marineres van baixar a terra i van instal.lar-se en unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels mariners que estava malalt i tenia febre va morir el dia següent. De mica en mica la gent del poble va anar-se posant malalta i tots es van morir al cap de pocs dies. La malaltia era una epidèmia de pesta, una malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps. Una dona del poble tenia por d'agafar la malaltia i va marxar al mas de Can Serra, es va trobar un noi i aquell noi li va dir que tornés a Tossa i que els hi digués a la gent del poble que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin el Sant de l'església que estava a un raconet i aquell noi també li va dir que amb la gent del poble anessin a l'ermita més a prop del Sant que estés fora del terme de Tossa. La direcció que havien de seguir per anar a l'ermita els indicaria un xai que havien de penjar a la torre més alta de la vila vella.
Així ho varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que indicaria la posta de Sol. I la direcció era cap a l'oest i es van trobar l'ermità de Sant Sebastià que estpa a Santa Coloma de Farners. Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al Sant. Pocs dies després l'epidèmia va anar desapareixent. El poble, molt content, considerà que havia estat obra del Sant i com a senyal d'agraïment decidiren que cada any enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més tornés la terrible malaltia.