Sant Jordi (versió moderna), per Pau Pagès (1B ESO, IES Cendrassos)

Diuen que fa un temps (o al futur, qui sap), un científic que vivia en una gran ciutat va crear un robot, un robot grandiós. El científic estava molt content de ser l'inventor d'aquella meravella que anava més ràpid que la llum, nedava més ràpid que qualsevol peix, volava més de pressa que un avió i treia foc i àcid per la boca; però no tot va anar tan bé com creia. Un dia, prenent cafè, se li va volcar la tassa i tot el cafè va caure per sobre del robot, que va tenir un curtcircuit, i es va espatllar tornant-se dolent i malvat, i es va escapar de casa del científic, amagant-se en una vella fàbrica dalt d'un turó, on hi havia ferralla de sobre per alimentar-se.
Però un dia, la ferralla es va acabar i va començar a atacar i robar tot tipus d'electrodomèstics i altres coses que portessin metalls: des de neveres fins a televisions; va morir molta gent, perquè sense aquells aparells no podien viure.
La gent estava horroritzada, així que el president del país va decidir que farien un sorteig i a qui li toqués hauria de donar tots els metalls que tingués al robot. Així van anar pasant els dies fins que li va tocar a la filla del president, que portava un clau de titani al genoll perquè havia tingut un accident de cotxe, i quan el robot se'l mengés, ella moriria.
La pobra princesa va pujar el turó mig plorant; quan va arribar a dalt, el robot va sortir disposat a menjar tot el que pogués, i quan va anar a menkar-se'l d'entre uns matolls en va sortir un home a sobre d'una moto i amb una motoserra a la mà, que va desafiar a mort al robot; es deia Sant Jordi; aleshores va començar una lluita molt aferrissada, però Sant Jordi va vèncer tallant-lo pel mig amb la motosserra. De l'oli que va sortir del robot mort se'n va fer una tele de plasma gegant que Sant Jordi li va oferir a la filla del president. I al cap d'uns dies es van casar.