Em dic Pau Pagès. A mi, em podreu reconèixer fàcilment: no sóc molt alt i sóc més aviat prim. Tinc el cabell curt i negre, els ulls marrons i la cara plena de pigues. Sempre porto la roba com més còmode possible:a l'estiu una samarreta curta no massa cridanera, xandall, pantalons curts i vaig perfecte. A l'hivern, tan tapat com puc (sóc un fredolic), samarreta llarga, jersei polar i jaqueta, uns texans o uns pantalons llargs, però encara tinc fred!
Em considero introvertit, però amb els meus amics no em costa gens xerrar-hi. Crec que sóc un d'aquells amics que els hi dius un secret i tenen la boca callada. També sóc tranquil i simpàtic, de vegades massa. El meu gran problema sempre serà que sóc bastant gandul.
La meva gran afició és el bàsquet, jugo a l'Adepaf Figueres; la veritat és que vaig començar a jugar-hi perquè els meus cosins en feien.
Fins l'any passat feia música, però la vaig deixar; també tocava la guitarra. També m'agrada molt jugar a les videoconsoles i llegir llibres de fantasia i sobretot, "manga".
El meu somni és convertir-me en jugador de bàsquet, encara que em serà molt difícil.
Entrades
2 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada